All posts in Actualitat

Keep Calm… it’s friday (o dilluns!)

El post de divendres que arriba dilluns no podia tenir un tema millor.

Ens ho hem pres amb calma, i hem publicat quan hem pogut…

Segur que tots el coneixeu: el famós pòster que podem trobar a tot arreu i que fins i tot ha deixat de ser pòster per convertir-se en motiu per decorar alfombres, camisetes, tasses, fundes d’iPhone…

El seu origen es remonta a la Segona Guerra Mundial, quan el Govern britànic el va crear per fer pujar la moral dels ciutadans. A dia d’avui s’ha convertit en un element decoratiu que porta “bon rotllo” i que està sent motiu de moltíssimes variacions i paròdies. Podeu crear la vostra a mida pòster a la pàgina Keep Calm-o-Matic.

Us hi animeu?

“Algú va dir que som els nostres somnis, que si no somniem, estem morts”

El nou projecte de Kilian Jornet és Summits of my life un repte que, durant 4 anys, el portarà a coronar alguns dels grans cims del món.

En Kilian es defineix com un competidor que busca els seus límits i, amb aquest projecte, intentarà temptar i superar els rècords de les ascensions més ràpides a les muntanyes que han marcat la seva vida.

La filosofia que hi ha darrere aquest projecte  és una autèntica filosofia de vida que tots podríem (hauríem de) seguir. De fet, el projecte també busca transmetre valors: Deixeu que aquest vídeo us posi la pell de gallina…

Ens ve de gust transcriure algunes de les frases que hi apareixen:

“Ningú va dir que hi anéssim, ningú va dir que ho intentéssim, ningú va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis, que si no somniem, estem morts”.

“No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que superarem”

“Es tracta de ser nosaltres mateixos”

(Emprenedors: us hi sentiu especialment identificats?)

 

 

Embolica bonic!

“No hi ha segones oportunitats per causar una primera impressió”

Avui no parlarem de la comunicació empresarial, però sí que parlarem d’imatge:
Tots tenim ocasions on hem de presentar alguna cosa donant una bona imatge, sobretot quan fem un regal. Últimament tenim taaaaants recursos que no podem admetre un regal sense embolicar o que no estigui empaquetat d’una manera tant bonica que gairebé ens faci pena obrir-lo. El regal ens ha d’agradar des del moment que ens el donen, no només quan hem vist què amagava.

Blondes, papers reciclats, roba, cintes i cordills, llana, i el meravellós washi tape! Si encara no el coneixeu, deixeu que Google us ensenyi què és: un recurs fantàstic que donaria per fer moltíssims posts (ja en tenim algun de preparat!).

Per explicar-nos millor, i perquè pogueu jutjar vosaltres mateixos i agafar un bon grapat d’idees, us deixem alguns exemples molt inspiradors:


No fan falta molts recursos: imaginació i creativitat al poder!

Dalton M. Ghetti, art a la punta del llapis

Exactament això: petites escultures amb la mina del llapis. Al·lucinant!

Dalton M. Ghetti és un artista autodidacte originari de Brasil que actualment viu a Bridgeport, Connecticut. Segurament és una persona amb un bon pols i molta paciència, ja que per esculpir els seus llapis-escultures no utilitza cap lupa, simplement un ganivet, una fulla d’afeitar, una agulla i una diminuta serra.

Un valor afegit a la seva feina és el fet que utilitza llapis que troba al carrer dotant, així, d’una nova vida, uns objectes que ja han tingut el seu ús. Acostuma a treballar 1 o 2 hores al dia, de manera que cada obra ha d’esperar uns mesos per veure’s acabada.

Un dels seus darrers projectes, i potser el més impactant, és la creació de 3.000 llàgrimes de grafit, de la mida d’un gra d’arròs, que combinades formen una gran llàgrima. Es tracta d’un homenatge a les víctimes dels atemptats de l’11 de setembre: una llàgrima per a cada una d’elles. El seu ritme de treball és realitzar-ne  una cada dia, per tant, la durada de l’obra són 10 anys. Actualment el memorial es troba al New Britain Museum of American Art de Connecticut.

Us deixem una mostra de les seves escultures en miniatura. Si en voleu saber més podeu visitar la seva web i la seva pàgina de facebook, i si teniu curiositat per veure la seva obra en directe, només podeu anar a les seves exhibicions, ja que l’artista no ven les seves escultures. A través de la seva web es poden adquirir postals o pòsters amb fotografies, però no és el mateix…

 

 

 

 

Rocambolesc, la gelateria de conte del Celler de Can Roca

Quan insistim amb la importància de la imatge i la comunicació i destaquem que TOT COMUNICA, no només pensem en empreses, sinó que ens referim també al comerç. Avui us portem un bon exemple acabat de sortir del forn: la gelateria que fa menys d’un mes els germans Roca van obrir al centre de Girona: Rocambolesc.

Venint de la mà del segon millor restaurant del món, no podíem trobar una gelateria convencional i, a part dels productes que venen, pensats fins l’últim detall (evidentment), han treballat la imatge global de l’establiment d’una manera exquisita i han creat una gelateria de conte.

Rocambolesc és un espai ple de creativitat inspirat en l’estètica de les antigues gelateries però també incorpora la imatge de la coneguda pel·lícula Charlie i la Fàbrica de Xocolata: estètica vintage, diversió, imaginació, fantasia, materials nobles i tradicionals, colors pastel… tot pensat per crear un ambient acollidor ple de detalls que fan volar la imaginació a grans i petits.

 

 

 

El diccionari defineix “Rocambolesc” com a “ple de peripècies extraordinàries i inversemblants”; si, a més, tenim en compte que les dues primeres síl·labes de la paraula són el cognom dels germans Roca, ningú pot negar que el nom de l’establiment és una bona troballa!

L’interiorisme de l’establiment ha anat a càrrec de Sandra Tarruella Interioristas i el disseny gràfic és de Rundesign.

Per cert, als que esteu pensant que deuen ser uns gelats caríssims, us informem que els preus van de 2,70 a 4,50 euros, totalment en línia amb qualsevol altra gelateria (fins i tot les que ofereixen productes de baixa qualitat). Tenen un assortit reduït, és millor qualitat que quantitat, i preparen edicions especials per a dates senyalades, com va ser Sant Jordi i com serà properament el Temps de Flors. A més de gelats s’hi poden trobar llibres, caramels i també han preparat un kit perquè cadascú es pugui preparar un postre del Celler de Can Roca a casa.

Uns enamorats de Girona com nosaltres no podem esperar gaire a conèixer Rocambolesc en primera persona. Potser aquest cap de setmana mateix!

Podeu trobar-los aquí:

Rocambolesc Gelateria
C/ Santa Clara, 50
Girona
www.rocambolesc.com

 

La comunicació “no publicitària” és important!

Estem contents!

Ja fa dies que estem treballant juntament amb Teixits Bascompte la comunicació de la seva nova línia de negoci: el taller de patchwork. Durant aquest temps ens hem trobat amb recompenses diverses que ens han fet veure que anàvem cap a la direcció correcta, però per aquest divendres ens havíem fixat un objectiu que hem vist complert:

El pressupost de comunicació que s’havia plantejat era molt ajustat i vam veure interessant potenciar dos aspectes: les xarxes socials (que encara estem treballant) i l’aparició als mitjans de comunicació.

Per això vam treballar  la presentació a premsa a través d’una convocatòria a una tarda de portes obertes i una nota de premsa posterior. A la convocatòria vam donar múltiples arguments per tal que una “simple obertura” es pogués convertir en un fet noticiable i, de moment, hem aconseguit un resultat molt satisfactori: l’aparició a mitja pàgina color a El 9 Nou.

Una aparició a premsa d’aquest tipus no es pot quantificar igual que si fos una inserció publicitària pagada. Tot i això, si ens fixem amb les tarifes d’aquest mitjà, podem valorar-ho de la següent manera:

1/2 pàgina divendres: 1.286 €

recàrrec color: +40%

Total: 1.800,40 euros

Però aquest càlcul no hauria de quedar aquí, ja que hi ha un gran valor afegit al fet que es tracti d’una notícia i no d’un anunci. Teòricament es diu que  amb aquest tipus d’aparicions s’elimina la “barrera” que sovint els receptors perceben quan es tracta d’un anunci pagat i que, davant una notícia redactada per un periodista, s’aprecia la veracitat, el dret a la informació i la llibertat d’expressió amb els quals treballa aquest professional.

La nostra experiència a gabinets de comunicació que treballen per marques prou rellevants, ens diu que aquest valor monetari s’hauria de multiplicar per 6 per calcular el valor que representa aquesta aparició en format notícia. No serem tant ambiciosos. Estem molt contents d’haver aconseguit aquesta aparició a premsa i que això suposi un bon impuls per al nostre client.

Pensament visual

Avui hem assistit a la sessió d’obertura del Programa 360º a l’entorn de l’empresa organitzat per l’Ajuntament de Manlleu. Aquesta primera sessió, que s’ha portat a terme al Museu Industrial del Ter, ha tractat “Estratègies creatives per millorar l’empresa” i ha anat a càrrec de Montse Marsal i Alexandra Rodríguez de l’empresa Connecting Brains.

Si seguim els consells i les idees que ens han explicat, tot aquest text que hem escrit hauríem de poder-lo transmetre a través d’imatges: esquemes, dibuixos… i aconseguiríem una comprensió millor i més ràpida per part dels receptors. La premisa bàsica és el que tots coneixem: “una imatge val més que mil paraules”, i així ho estan transmetent a moltes empreses de rellevància que incorporen aquest mètode als seus sistemes de treball sota el concepte “Pensament visual” o “Visual thinking”.

Ho posem en pràctica:

“La primera campanya a partir de Pinterest”

Amb l’auge d’aquesta xarxa social ha aparegut la que diuen que és “la primera campanya a partir de Pinterest”. És el cas del “Womens Inspiration Day by Kotex”, que ha aconseguit treure’n partit a través d’una original, exitosa i, aparentment, senzilla campanya: l’estratègia, desenvolupada per l’agència israeliana Somyz, consistia en identificar 50 dones actives a Pinterest amb interès pels continguts creatius, investigar quins eren els seus gustos a partir dels seus pins i enviar-los un regal totalment personalitzat amb la intenció que el compartissin als seus suros virtuals.

Podeu veure-ho a través del següent vídeo, on també es mostren els resultats obtinguts: les “escollides” van pinejar-ho a Pinterest, i també ho van afegir, voluntàriament, a Facebook, Twitter i, fins i tot, a Instagram. En definitiva: 2.284 interaccions i 694.853 impressions a partir de l’enviament de, només, 50 kits regal.

Pocs recursos però molta creativitat.

És primavera, i més intensa que mai!

Les ganes que teníem que arribés la primavera han fet que els posts de les setmanes anteriors fossin dedicats al color. Avui que ja tenim la primavera aquí, no podíem deixar aquest tema de banda!

Seguim amb el color, però més intens que mai!

Sembla que els colors fluorescents seran una tendència aquesta temporada. Ja fa uns mesos que van traient el cap i cada vegada els veiem més presents a tots els àmbits. Ens encanten, combinats entre ells o sobre una base neutra, per donar-los encara més força. I encara ens agrada més la idea d’aplicar-los a objectes i llocs inesperats, perquè provoquin impacte i sorpresa:

 

Què us sembla?

Feliç entrada a la primavera!

Marques blanques, i vermelles, i verdes, i grogues…

Fa uns mesos ens van encarregar el disseny d’una caixa per envasar productes sense marca i ja ens vam plantejar aquesta reflexió. Segurament no és res nou, però és interessant pensar en l’evolució que han tingut els productes anomenats “de marca blanca”.

La teoria ens diu que la marca blanca, també anomenada marca de distribuïdor o genèrica, és la que pertany a les cadenes de distribució (supermercats o hipermercats). Que es va crear amb la intenció d’escurçar el procés entre fabricant i consumidor final, i que, d’aquesta manera, s’aconsegueixen oferir productes amb una bona relació qualitat-preu, ja que poden retallar costos de producció i intermediaris.

Inicialment, que fossin més barates també s’atribuïa al fet que no suportaven despeses de disseny i publicitat: els primers envasos eren blancs, totalment neutres, ascèptics, bàsics… Però amb el temps (i afortunadament) hem vist que aquesta idea ha canviat i actualment la majoria de marques de distribuïdor tenen un disseny treballat, molt semblant (a vegades massa semblant) al de les primeres marques. I és que el disseny té la seva importància en el procés de compra i és un factor que intervé directament en la decisió del comprador.

És cert que la qualitat dels productes de “marca blanca” pot ser exactament la mateixa que les marques líders, però aquest ha estat un dels grans dubtes dels consumidors a l’hora de plantejar-se la compra d’aquests productes. El disseny té molt a veure amb la percepció de qualitat que els compradors poden percebre i ha estat clau en la transformació dels productes blancs en productes vermells, verds, grocs…

Actualment ja no ens plantegem de la mateixa manera el dubte entre escollir marca de distribuïdor o de fabricant, ja que ens hem anat convertint en compradors i consumidors experts i acostumats a conviure amb diferents tipus de productes. Sabem, a cada moment, quines són les nostres preferències i som selectius. Sens dubte, a aquest procés hi ha ajudat la normalització en el format del disseny i packaging de les marques “blanques”.

Un bon exemple són els productes que es distribueixen exclusivament a Mercadona. El seu disseny, en alguns casos, és millor que el d’algunes primeres marques. Us en deixem una mostra dels estudis Lavernia&Cienfuegos i Talens. Jutgeu vosaltres mateixos: